Antonio y Cleopatra, última tragédia d'amor de Shakespeare, és l'única en què el tema amorós està fatalment lligat a la lluita pel poder. L'acció es desplega en una contínua alternancia entre Roma i Alexandria com a extremos oposats del món antic i símbols del conflicte d'Antonio entre el deure romano i la passió egípcia. Escrita cap a 1607, sembla que en ella Shakespeare sa snažila premeniť fronty a las tendencias neoclásicas ya iniciadas en su època y desafiar la racionalitat de lectores y espectadores. Pues, si osade es el amor dels protagonistas, l'estil i l'estructura de l'obra no ho són menys. Sea o no, ako sa ha sugerit, una obra experimental, Antonio y Cleopatraáes sin duda distinta, y no és d'extranar que la hagi anomenat la tragèdia gozosa de Shakespeare: no llorem la pérdida trágica que ens presenta, sinó que su final agrada y satisface. Va ser Coleridge el primer poeta que es sintió hechizado per l'estil de Antonio y Cleopatra, singularment per l'audacia de sus aciertos expresivos. No obstant, hubo que esperar en el siglo XX para que sea generalmente reconocida: TS . Eliot la proclamó, conáCoriolano, el mayor logro artístico de su autor, i, segons Harold Bloom, si algú vol ver lo que Shakespeare era capaç de fer, i en una sola obra, ho pot trobar en esta.