HAMLET, obra més coneguda de Shakespeare, és en realitat una peça plena de lagunes i indefiniciones. Una obra enigmática y misteriosa, en la qual cada personatge és un artista de la simulació. El propio Hamlet es un ser en continua transformación. En ell caben la ceremoniosidad, la cortesia i la reflexió, juntament amb la passió, la burla, el enigma o la possibilitat de la bogeria. En el castell de Elsenor, en un ambient que emana corrupció i desconfiança, claustrofóbico i hostil, sa alternujú escenas solemnes y reveses irónicos, al mateix temps que se agita una corte de personatges el sentit de la qual serà portar a Hamlet a vencir la tensió interna i complir la venganza por la muerte de su padre. El magnífic estudi de Àngel-Luis Pujante que precedeix la seva traducció analitza el carácter incoherent e incierto de la tragèdia i situa el atractiu d'una obra tan complexa i rica en aquest halo de misteri que suscita la duda, requereix la meditación y que la ha convertit en uno de los grandes mitos de Occidente.